les diferents tipografies

Thibaudeau
clasificacó del 1920 al 1924
Romana antiga
terminals triangulars i còncaus
Astes de diferent grossor

Es un estil que reflecteix delicadesa i es recomana la seva utilitzacio en obres historiques.

Romana moderna
ases de diferent grossor, molt contrastades.
terminals triangulars i còncaus més fins que els de la romana antiga
seva utilització en estils clàssics

Egipcia
traç recte i uniforme
terminals quadrats i de la mateixa grandaria que l'asta
estil poc enpleat.

Caractes d'escriptura
Poeden contenir trets d'unió entre caràcters.
imiten la caligrafia manual.
per anuncis, impresos comercials,etc.

caracter de fantasia
diferents decorats
es poden utilitzar al començament d'un capitol: com element decoratiu

Pal sec
no te remats
traços de grosor uniforme
va ve per titulars i llegibilitat per pantalla

maximilien 1953
9 grups de clasificació

La manual (tenen acavats manuals)
Les humanes (o venecianes) (semblant a la romana antiga) ADOBE JENSON
Les garaldas (de transisció: s'asemblen romano antiga) GARAMOND
Les reals (tranició) BASKERVILLE
Les didones (com una romano moderna) BODONI
Les mecàniques (com les egipcies) ROCKWELL
Les lineals (semblant a les de pal sec) estan grotesques (Akzident grotesk) / neo grptesques (helvetica) / Geometriques (futura)/ Humanistiques (gill sans)
Les incices (pal secs però amb remat; però també s'asembla a la romana) PERPETUA
Les De escriptes (semblant a la de escriptura manual) MISTRAL

Aldo ovarrese
Lapidaria o romana
les mediabals
transició
bolonianes
manuscrites
adornals
egipcies
linials
fantasia

giuseppe pelliteri (1963)

Linials
Rectiformes (egipcies)
Anguniformes (lapidaria)
curbiforme (romana antiga)
degradada (transicio)
contratada (moderna)
manual extemporania
gòtica
adornada
fantasies i hibrides (serien la resta)